Els sons de les ciutats

Com recordem les nostres experiencies durant els viatges ???

Crec que la manera mes practica i utilizada es la camara fotografica, gracies a la qual podem plasmar aquelles situacions, ciutats, persones, paisatges que ens enamoren i captiven durant el viatge. Intentem captar amb ella el mateix que estem vivint en el precis moment, el que estem veient, per compartir-ho amb amics i familiars. A mes a mes quan la nostalgia ens apreta, es tal facil com obrir l'ordinador, buscar la carpeta de viatges i tornar a mirar aquelles fotografies que vam fer.

Sovint es el contacte amb les persones que ens vam trobar aquell dia, en aquell bar durant el nostre cami les que ens ajuden a recordar les nostres vivencies. Tambe les olors que desprenen algunes ciutats ens refresquen la memoria, potser per als apasionats de la musica i la lectura, tornar a escoltar una melodia o llegir un llibre determinat son l'eina per situar-se de nou en aquell passat.

Segur que cadascu te les seves maneres per recordar les experiencies viscudes durant el viatge, pero amb tot aixo el que vull dir es que he descobert una nova manera de no oblidar els llocs on passo. Es tracta dels sons de cada ciutat. Pot semblar una mica estrany, ho se, perque a mi tambe m'ho sembla, pero ara mateix ho entendreu.

Els primers dies a Indonesia van ser a la ciutat de Jogjakarta (Illa de Java) on pots escoltar a cada moment unes veus que diuen : BECAK, BECAK !!! TRANSPORT, TRANSPORT !! Son els conductors de les bicicletes-taxi que t'ofereixen recorreguts per la ciutat o simplement un desplacament. Un altra so molt escoltat es BATIK, BATIK ??? Ara son els ajudants dels botigueres on venen pintures que han estat creades segons la tecnica indonesa, batik, els que criden sense parar per tal que compris una d'aquestes artesanies a un preu escandalos si estas al centre de la ciutat, Sosro, tal i com em va passar a mi el primer dia de trepitjar terres indoneses. Em vaig deixar emportar per l'emocio i vaig pagar-ne el preu, aixo si, el meu batik es precios !!

Tecnica del Batik (Jogja)

Becak a Jl. Malioboro, Jogja.

Si parlem dels sons dels animals, no puc oblidar el que em va costar dormir en aquell precios bungalow de bambu en una petita ciutat a 10minuts de Jogja gracies als gripaus que vivien al costat. Realment escandalos !!! Imagineu com era que em vaig pensar que tenien un anec al jardi !!! Un altra animal curios i divertit es el geko (toke en llengua indonesa) una especie de sargantana que repeteix el so GEKO, GEKO o TOKE, TOKE unes deu vegades seguides. Encara ara discuteixo amb els indonesis quin es el verdader so d'aquest animal. Es divertit perque no sempre el repeteix el mateix nombre de vegades, sovint em dedicava a contar-les i repetir amb ell, com si m'hi volgues comunicar !!! A mes a mes, si es un adult el so sera mes greu.

Quan vaig saltar a la illa de Bali trobava a faltar aquests sons, sobretot el becak, que nomes s'utiltiza com a mitja de transport a la illa de Java i actualment prohibit a la gran ciutat de Jakarta, la capital. La ciutat turistica de Kuta, al sud de Bali, una especia de Salou i Lloret de Mar, sera recordada com MASSAGE, MASSAGE ?? Cada 100 metres un grup de indoneses adolescents ofereixen massatges als turistes en petites botigues sense cap mena de intimitat, tots amuntegats un al costat de l'altra en cadires reclinables.

A la illa Flores, com a totes les illes indoneses que he visitat, a excepcio de la petita Nusa Lembongan (Bali), els motors de les motocicletes i les botxines demanant pas son mes que habituals. Deixen de ser molestos per passar a ser un so mes de la ciutat. Fins i tot m'he acostumat al trafic explosiu de les grans ciutats, on els conductors utilitzen mascaretes a l'estil Michael Jakson per evitar empassar-se el fum que desprenen. Primer em semblava divertit i despres de llogar una motocicleta vaig sentir la necessitat d'embolicar la meva cara amb el mocador del marroc que sempre m'acompanya, era una musulmana mes entre la multitud. Els locals utilitzen les seves motos com un medi de subsistencia, cridant OJEK, OJEK !!! Es tracta del taxi local que pots utilitzar per petits desplacaments o llogar per tot un dia establint el recorregut que vols fer.

Bemo a l'estacio d'autobusus de Bajawa, Flores.

Alla on vaig m'acompanyen les veus de nens i nenes i adults ... Hey, Mr !!! Where are you going ??? Algunes vegades explico la diferencia entre Mr i Miss pero d'altres senzillament segueixo el meu cami, sino no acabaria mai !!!

Ara mateix estic a la Illa de Lombok esperant descobrir el so de la ciutat de Mataram, la seva capital. Imagino que aqui sera ben diferent, ja que en tres dies comenca una gran cerimonia balinesa que tambe se celebra aqui. El segon dia es l'anomenat SILENCE DAY !!! Aixi que potser passo del so al silenci en breu !!!

JOC DE PARAULES

El bahasa indonesa, que es la llengua oficial de Indonesia, te diversitat de dialectes en les diferents illes del pais i es una dels idiomes mes facils d'aprendre del mon ja que no te cap tipus de gramatica ni temps verbals. A poc a poc vaig utilitzant el bahasa per comunicar-me amb els autoctons quan vaig a comprar o saludo pel carrer a aquells que em miren amb cara de curiositat i sopresa, pero m'encantaria poder parlar amb mes fluidesa ja que a la illa de Flores on soc ara, nomes parlen angles aquells que es dediquen directament al turisme, ja sigui en les diferents oficines de turisme on t'ofereixen tota mena d'excursions o els losmen (allotjaments barats).

El que us volia explicar es el seguent joc de paraules i els seu significat, tenint en compte que la lletra C sona com la tx o ch quan esta entremig de la paraula, okis???

KECAC es una dansa d'origen balines iniciada als voltants de 1930. Aproximadament un centenar d'homes es disposen en forma de cercle al voltant de les persones que escenifiquen el Ramayana (historia epica hinduista). La indumentaria es el classic Sarung, faldilla llarga de quadre blaus i blancs. El ball consisteix en moure amunt i avall al so del lider, qui cantant guia al grup. Realment es espectacular, al mateix temps que pots sentir els escalfreds recorrent el cos.






KECAP, es la salsa de soja dolca que em torna boja. Els primers dies vaig pensar que m'oferien ketchup, ja que el so es bastant similar, pero res a veure, aquesta salsa es deliciosa !!! Els indonesis la fan servir nomes per a les sopes, pero jo amaneixo amb ella l'arros, els noodles i si continuo aixi, acabare per posar-la al te.














BECAK es aquesta especie de taxi-bicicleta amb un seient al davant i un toldo per tapar-te del sol. Estant totalment preparats pels dies de pluja, quan coloquen un plastic que envolta tot el becak, evitant que et mullis pero sentint una mica de claustrofobia al estar tant tapat i no veure res. Nomes els trobes a la illa de Java. Els mes afortunats els compren i els decoren al seu gust, pero la majoria nomes opta a llogar-los a l'empresa local que els fabrica. Quan camines pels carrers de les ciutats javaneses sents a totes hores : Becak, becak !!! Transport, transport !! Com en quasi totes les situacions economiques has d'acordar un preu abans de pujar. Sovint, quan no hi ha massa feina, els amos dormen tot entortolligats en aquest petit espai esperant l'ocasi de provar sort. Una nit, no vaig tenir mes remei que despertar un indonesi per tal que em portes a casa ja que estava a l'altra punta de la ciutat, a mi em va saber molt de greu pero per ell no va ser cap problema, al contrari.

CECAK ... es una gran sargantana !!!

KECUP ... aquesta es la mes graciosa de totes, es tracta d'un pato especial. Amb paraules textuals de qui m'ho explicava es un pato amb amor...jejeje... no cal dir res mes !!!

KUCING ... es un gat !!!

FIGURES ESTIMADES I ODIADES

una mica d'historia...

La Republica d'Indonesia esta formada per un arxipelag de mes de 17.500 illes de les quals 6.000 estan habitades i jo nomes n'he visitat una, la illa de Java. Quan els europeus van arribar aqui amb l'objectiu de dominar el comerc d'especies, el pais estava format per numerosos petits estats vulnerables a la colonitzacio. Els iniciadors de la conquesta van ser els portuguesos l'any 1511, pero rapidament els holandesos van acabar imposant el monopoli del comerc d'especies, cafe i sucre. A principis del s.XX, el cansament de la poblacio per la dominacio de mes de 3 segles desestabilitzava a la colonia. Un cop finalitzada la 2 Guerra Mundial moment el que Indonesia va ser ocupada per les forces japoneses, es van organitzar guerrilles armades nacionalistes amb l'objectiu d'aconseguir la independencia, el 17 d'agost de 1945.

Perque Indonesia es actualment el pais amb mes poblacio musulmana del mon ??

Es la consequencia de les numeroses conversions dels Majapahit indis (s. XVI) des de l'arribada dels musulmans als s. VIII-s.IX, que exportaven les seves creencies als regnes de la costa de Java i s'establien per totes les illes. Els primers imperis establerts aqui, com el budista Sriwijaya, buscaven una posicio estrategica per dominar la xarxa comercial. La capacitat d'aquest imperis budistes i hinduistes per edificar grans monuments religiosos es manifesta en el Temple de Borobudur (fotografia superior), el major temple budista del mon i parada obligatoria un cop s'arriba a Jogja. Les influencies culturals i religioses s'han originat per tant amb els contactes comercials entre Xina, India i sudest asiatic.

Si continuem amb la historia ...

Passats quatre anys de la seva independencia, Indonesia sera governada per mes de 20 anys per la carismatica figura del nacionalista SOEKARNO, sovint referit com el fundador del pais. Com podia unificar els mes de 10 milions de javanesos amb les seves diferents tradicions culturals, les tribus dayaks de borneo, els animistes de Sumbawa i els musulmans de Aceh sota una nacio ? La seva solucio va ser la creacio de la PANCASILA (paraula que prove del sanscrit panca que significa cinc i sila, principis). Aquesta filosofia i ideologia es basa en 5 principis fonamentals : creenca en un deu suprem, humanitarisme, unitat d'Indonesia, Justicia Social i democracia.

Van ser anys d'inestabilitat politica i confrontacio amb Malasia quan es crea el partit comunista de Indonesia (PKI) que te un gran suport en el medi rural. Aquesta epoca finalitza violentament el 1965 amb l'intent del cop d'estat dirigit per un grup d'oficials que comptava amb el suport del exercit i una suposada vinculacio al partit comunista. La repressio del cop d'estat va ser dirigida per l'oficial SOEHARTO amb el suport de les forces armades i grups contraris al PKI. El conflicte va causar la mort d'entre 500.000 i un milio de suposats membres i simpatitzants del partit comunista. El poder va ser traspassat a aquest oficial iniciant-se una reforma economica i exterior, oblidant-se els conflictes amb Malasia i apropant-se a paisos veins. Pero el poder en mans de Soeharto anava creixent durant aquesta epoca anomenada New Order, excercint un poder absolut. Els seus familiars i amics anaven ocupant les esferes de l'economia i la corrupcio situava a Indonesia en un dels principals paisos de la llista elaborada per organitzacions especialitzades. La crisis economica iniciada a Asia el 1997 va ser especialment dura per Indonesia degut a la gestio de Soeharto, d'aqui l'origen del moviment anti-Soeharto impulsat pels estudiants. Els esdeveniments que van culminar amb els conflictes del maig de 1998 i el cesament del general encara no han sigut explicats amb claredat.

Actualment el pais espera les seves eleccions generals en els propers mesos, aixi que us podre explicar quina es la situacio actual a Indonesia.

ODISEA ESPACIAL

Ja fa quasi un mes que he arribat a Indonesia (14/01/09) pero recordu molt be LA MEVA SOTRIDA DESDE NOVA ZELANDA. Era a l'aeroport d'Auckland, davant del mostrador de l'aerolinia dels Emirats Arabs per agafar l'avio fins a Sidney, quan la noia que revisa el meu passapot puja la mirada i em pregunta si tinc el visat per Australia. Necessito un visat ?? No entenia res, nomes trepitjava sol australia per cambiar d'avio. La meva cara de preocupacio es va relaxar amb les seves paraules : No et preocupis, estem aqui per ajudar-te!! Aixo si que ho tenen a Nova Zelanda, sempre t'ajudaran en tot el que et fagi falta. Despres de varies trucades es confirma que no necessito cap visat, ja que no estic al pais per mes de 8 hores. Tot solucionat ! Pujo a l'avio i cap a Sidney.

Tots els avions que he agafat fins ara tenen una petita televisio al seient del davant on pots veure infinitat de pelicules, documentals, les noticies, escoltar la radio o musica, jugar o simpement passar el temps mirant el recorregut de l'avio sense haver de parlar amb qui tens al costat. Tot son atencions : tovalloletes calentes per rentar-te les mans i la cara, aigua, sucs, te, cafe, i encara que sembli mentida, un delicios menjar. Em dirigia al continent asiatic !

Passades unes 3 hores arribo a Sidney, ja es fosc, continuo sense saber quina hora es des de que em van robar el mobil al Dusty Lodge Backpacker (Kaikoura) on treballaVa 2hores diaries a canvi d'allotjament gratuit. La sort va estar aquell dia al meu costat, els lladres no van trobar la meva camara de fotos i la policia va tornar-me el mobil uns dies mes tard, aixo si, sense la targeta.

Despres de 2 hores de vol desde Sindey, em fan baixar de l'avio, es en aquest moment quan arriba la confusio. On soc ?? Pensant estranyadament que estic a Malasia, tal i com indicava el meu trajecte (NZ/Australia/Malasia/Indonesia) camino per l'aeroport on nomes hi ha viatgers dormint esperant el seu avio, quan de sopte veig un cartell, aeroport de Brisbone. Encara no he arribat a Kuala Lumpur, hem queden ni mes ni menys que 8 hores mes fins a Malasia i 2 hores fins a Jakarta, capital de Indonesia. VA SER TOTA UNA ODISEA !!!!

El primer objectiu abans de recolilr les maletes, tot desitjant no s'haguessin perdut entre tantes connexions, era aconseguir el visat de turista per un mes que pots demanar al mateix aeroport. No em demanen res mes que les 300.000 rupies indoneses que val (14.700rp = 1euro), ni fotografies, no fotocopia del passaport, ni confirmacio del bitllet de sortida, res de res. Despres entenc que el problema no esta a l'entrada, sino a la sortida, on has de pagar unes 200.000rp per dia que ha vencut la teva visa. Recullo la motxilla, ensenyo el meu visat i passaport a l'oficial, quan entre rialles i preguntes em diu : Tens marit aqui a Indonesia ?? I a Espanya ??Sembla divertit, ho va ser, pero no podia imaginar si en un lloc formal com a l'aeroport em preguntaven directament aixo, que podria passar enmig del carrer, seria veritat que necessitaria la foto d'un novio fantasma per evitar situacions incomodes ???

Quan TREPITJO TERRES INDONESES son les 10 del mati, me n'adono que he passat unes 15 hores dins 4 avions diferents, menjant un plat d'arros i pollastre al curri per esmorzar, el jet lag i el cansanci m'acompanyen, pero tambe l'euforia d'haver aconseguit arrivar. JAKARTA es la capital d' Indonesia i la ciutat mes poblada de tot el pais, tota una bogeria !!! No em va costar massa decidir que no volia passar-hi ni un dia, no em venia de gust ser en una gran ciutat, buscava calma i tranquilitat. Aixi que cap a JOGJAKARTA, ciutat d'atristes.

Pregunto a l'oficina d'informacio de l'aeroport com puc arribar-hi, em comenten amablement i entre rialles que el tren surt des de l'estacio principal de Jakarta a les 12h i les 17h, m'expliquen les diferents opcions de viatge (economic/executiu/luxe) i les quatre coses basiques que necessito per inciar el cami. Em faig un embolic quan em parla dels milers de rupies que costa el tiquet d'autobus i els centenars de milers pel de tren. Amb quasi 2.000.000rp a la butxaca i carregada amb la motxilla a l'esquena tinc feina a esquivar taxistes oferint el seu servei i mirades de curiositat dels locals.

El calor es asfixiant, em costa respirar !!! Mentre espero l'arribada de l'autobus que em portara al centre de la ciutat, una dona que escombra el carrer intenta parlar amb mi, ni paraula d'angles, pero ens entenem i riem una estona. L'autobus es ple a rebentar, la carretera colapsada de cotxes a causa de les pluges que han inundat diverses parts de la ciutat, l'indonesi que seu al meu costat no sembla tenir masses ganes de parlar, pero 15 minuts mes tard comencem a xerrar. Sera ell qui m'ensenyara on i com comprar el bitllet de tren. Demano la classe economica pero directament em donen l'opcio excecutiva, ja que aixi m'estalvio robatoris. Ja comenco a palpar l'amabilitat dels indonesis, tot son atencions, no se si nomes per curiositat d'aproximar-se a un

A les 5pm sortia el meu tren, no sabia si anirira amb retard, ja que segons em comenta, el Jack a Indonesia no existeix la puntualitat. Primer punt de trobada entre Indonesia i Espanya !!! Estava ja cansada d'esperar i amb ganes de veure la meva habitacio que havia reservat al Losmen Anda (35.000rp) a la zona turistica del SOSRO. Acostumada a NZ demano si em poden venir a recollir ja que arribo a les 2h de la matinada, em diu que esta sol i que puc arribar sola, nomes a 150m de l'estacio Turu. El trajecte amb tren no se'm fa llarg perque me'l passo dormint, inclus m'han de despertar a l'hora del sopar i quan repartien la manta. Tot un detall per un trajecte de 600Km que em costa menys de 15euros !!!
Aixo si, son quasi 10 hores de viatge !!!

Carregada amb la motxilla a l'esquena arribo a Jogja, moment desitjat desde feia hores, l'estacio es plena de paradetes d'on surten unes mans que ofereixen begudes i snacks, m'aturo al lavabo (foradet i cubell d'aigua) i pregunto pel cami que haig d'agafar. El carrer on es troba el meu hostal es tan petit que no el veig fins a la segona, arribo a l'hostal i a dormir una estona mes !!!




SELAMAT MALAN (bona nit)

AKU CINTA PADAMU

Hola a tothom !!!

Ja fa quasi quatre mesos des d'aquell 19 d'octubre de 2008 quan vaig sortir de casa per comencar a fer realitat el somni desitjat des de feia anys i anys. Els que em coneixeu de lluny ho podeu garantir ! Volia escriure aquest blog diariament des del primer dia per compartir amb tots vosaltres les aventures i experiencies viscudes, pero no ha estat fins ara que m'he posat les piles. Mes val tard que mai !!!

Quan vaig rebre la noticia que m'havien concedit la beca per estudiar angles a l'estranger, la realitat em va colapsar una mica, ho reconec, la idea de viatjar fins a Nova Zelanda m'agradava, pero al mateix temps tot eren pors, inseguretats, dubtes que amb el temps s'han anat esvaint per passar a gaudir de l'experiencia. No sabia que em trobaria, com em sentiria, quin seria el cami ni amb qui el compartiria... ara nomes puc dir que ESTIC ENCANTADA i orgullosa d'haver fet aquest pas. Al mateix temps vull agrair-vos a tots, familiars i amics, el suport que m'heu donat. Sona a topic, pero sense vosaltres no podria estar aqui ara mateix, d'aqui el titol AKU CINTA PADAMU, res mes que EL MEU AMOR PER VOSALTRES, tot utilitzant la llengua oficial indonesia.

Des que vaig deixar la universitat que no he escrit res, nomes el diari que els amics em van regalar el dia de la festa de comiat amb l'encarrec de plasmar els meus pensaments per tal de poder llegir-los a la meva tornada. He de reconeixer que ha estat i continua sent un molt bon company de viatge, sobretot en els moments mes durs quan em sentia sola o cansada. A dia d'avui, imagino que gracies a l'hospitalitat indonesia, em sento com a casa, sense fer grans trekkings ni grans exursions, des de la sencillesa de la vida quotidiana em sento contenta i tranquila.

TO BE CONTINUED...