ODISEA ESPACIAL

Ja fa quasi un mes que he arribat a Indonesia (14/01/09) pero recordu molt be LA MEVA SOTRIDA DESDE NOVA ZELANDA. Era a l'aeroport d'Auckland, davant del mostrador de l'aerolinia dels Emirats Arabs per agafar l'avio fins a Sidney, quan la noia que revisa el meu passapot puja la mirada i em pregunta si tinc el visat per Australia. Necessito un visat ?? No entenia res, nomes trepitjava sol australia per cambiar d'avio. La meva cara de preocupacio es va relaxar amb les seves paraules : No et preocupis, estem aqui per ajudar-te!! Aixo si que ho tenen a Nova Zelanda, sempre t'ajudaran en tot el que et fagi falta. Despres de varies trucades es confirma que no necessito cap visat, ja que no estic al pais per mes de 8 hores. Tot solucionat ! Pujo a l'avio i cap a Sidney.

Tots els avions que he agafat fins ara tenen una petita televisio al seient del davant on pots veure infinitat de pelicules, documentals, les noticies, escoltar la radio o musica, jugar o simpement passar el temps mirant el recorregut de l'avio sense haver de parlar amb qui tens al costat. Tot son atencions : tovalloletes calentes per rentar-te les mans i la cara, aigua, sucs, te, cafe, i encara que sembli mentida, un delicios menjar. Em dirigia al continent asiatic !

Passades unes 3 hores arribo a Sidney, ja es fosc, continuo sense saber quina hora es des de que em van robar el mobil al Dusty Lodge Backpacker (Kaikoura) on treballaVa 2hores diaries a canvi d'allotjament gratuit. La sort va estar aquell dia al meu costat, els lladres no van trobar la meva camara de fotos i la policia va tornar-me el mobil uns dies mes tard, aixo si, sense la targeta.

Despres de 2 hores de vol desde Sindey, em fan baixar de l'avio, es en aquest moment quan arriba la confusio. On soc ?? Pensant estranyadament que estic a Malasia, tal i com indicava el meu trajecte (NZ/Australia/Malasia/Indonesia) camino per l'aeroport on nomes hi ha viatgers dormint esperant el seu avio, quan de sopte veig un cartell, aeroport de Brisbone. Encara no he arribat a Kuala Lumpur, hem queden ni mes ni menys que 8 hores mes fins a Malasia i 2 hores fins a Jakarta, capital de Indonesia. VA SER TOTA UNA ODISEA !!!!

El primer objectiu abans de recolilr les maletes, tot desitjant no s'haguessin perdut entre tantes connexions, era aconseguir el visat de turista per un mes que pots demanar al mateix aeroport. No em demanen res mes que les 300.000 rupies indoneses que val (14.700rp = 1euro), ni fotografies, no fotocopia del passaport, ni confirmacio del bitllet de sortida, res de res. Despres entenc que el problema no esta a l'entrada, sino a la sortida, on has de pagar unes 200.000rp per dia que ha vencut la teva visa. Recullo la motxilla, ensenyo el meu visat i passaport a l'oficial, quan entre rialles i preguntes em diu : Tens marit aqui a Indonesia ?? I a Espanya ??Sembla divertit, ho va ser, pero no podia imaginar si en un lloc formal com a l'aeroport em preguntaven directament aixo, que podria passar enmig del carrer, seria veritat que necessitaria la foto d'un novio fantasma per evitar situacions incomodes ???

Quan TREPITJO TERRES INDONESES son les 10 del mati, me n'adono que he passat unes 15 hores dins 4 avions diferents, menjant un plat d'arros i pollastre al curri per esmorzar, el jet lag i el cansanci m'acompanyen, pero tambe l'euforia d'haver aconseguit arrivar. JAKARTA es la capital d' Indonesia i la ciutat mes poblada de tot el pais, tota una bogeria !!! No em va costar massa decidir que no volia passar-hi ni un dia, no em venia de gust ser en una gran ciutat, buscava calma i tranquilitat. Aixi que cap a JOGJAKARTA, ciutat d'atristes.

Pregunto a l'oficina d'informacio de l'aeroport com puc arribar-hi, em comenten amablement i entre rialles que el tren surt des de l'estacio principal de Jakarta a les 12h i les 17h, m'expliquen les diferents opcions de viatge (economic/executiu/luxe) i les quatre coses basiques que necessito per inciar el cami. Em faig un embolic quan em parla dels milers de rupies que costa el tiquet d'autobus i els centenars de milers pel de tren. Amb quasi 2.000.000rp a la butxaca i carregada amb la motxilla a l'esquena tinc feina a esquivar taxistes oferint el seu servei i mirades de curiositat dels locals.

El calor es asfixiant, em costa respirar !!! Mentre espero l'arribada de l'autobus que em portara al centre de la ciutat, una dona que escombra el carrer intenta parlar amb mi, ni paraula d'angles, pero ens entenem i riem una estona. L'autobus es ple a rebentar, la carretera colapsada de cotxes a causa de les pluges que han inundat diverses parts de la ciutat, l'indonesi que seu al meu costat no sembla tenir masses ganes de parlar, pero 15 minuts mes tard comencem a xerrar. Sera ell qui m'ensenyara on i com comprar el bitllet de tren. Demano la classe economica pero directament em donen l'opcio excecutiva, ja que aixi m'estalvio robatoris. Ja comenco a palpar l'amabilitat dels indonesis, tot son atencions, no se si nomes per curiositat d'aproximar-se a un

A les 5pm sortia el meu tren, no sabia si anirira amb retard, ja que segons em comenta, el Jack a Indonesia no existeix la puntualitat. Primer punt de trobada entre Indonesia i Espanya !!! Estava ja cansada d'esperar i amb ganes de veure la meva habitacio que havia reservat al Losmen Anda (35.000rp) a la zona turistica del SOSRO. Acostumada a NZ demano si em poden venir a recollir ja que arribo a les 2h de la matinada, em diu que esta sol i que puc arribar sola, nomes a 150m de l'estacio Turu. El trajecte amb tren no se'm fa llarg perque me'l passo dormint, inclus m'han de despertar a l'hora del sopar i quan repartien la manta. Tot un detall per un trajecte de 600Km que em costa menys de 15euros !!!
Aixo si, son quasi 10 hores de viatge !!!

Carregada amb la motxilla a l'esquena arribo a Jogja, moment desitjat desde feia hores, l'estacio es plena de paradetes d'on surten unes mans que ofereixen begudes i snacks, m'aturo al lavabo (foradet i cubell d'aigua) i pregunto pel cami que haig d'agafar. El carrer on es troba el meu hostal es tan petit que no el veig fins a la segona, arribo a l'hostal i a dormir una estona mes !!!




SELAMAT MALAN (bona nit)