Els sons de les ciutats

Com recordem les nostres experiencies durant els viatges ???

Crec que la manera mes practica i utilizada es la camara fotografica, gracies a la qual podem plasmar aquelles situacions, ciutats, persones, paisatges que ens enamoren i captiven durant el viatge. Intentem captar amb ella el mateix que estem vivint en el precis moment, el que estem veient, per compartir-ho amb amics i familiars. A mes a mes quan la nostalgia ens apreta, es tal facil com obrir l'ordinador, buscar la carpeta de viatges i tornar a mirar aquelles fotografies que vam fer.

Sovint es el contacte amb les persones que ens vam trobar aquell dia, en aquell bar durant el nostre cami les que ens ajuden a recordar les nostres vivencies. Tambe les olors que desprenen algunes ciutats ens refresquen la memoria, potser per als apasionats de la musica i la lectura, tornar a escoltar una melodia o llegir un llibre determinat son l'eina per situar-se de nou en aquell passat.

Segur que cadascu te les seves maneres per recordar les experiencies viscudes durant el viatge, pero amb tot aixo el que vull dir es que he descobert una nova manera de no oblidar els llocs on passo. Es tracta dels sons de cada ciutat. Pot semblar una mica estrany, ho se, perque a mi tambe m'ho sembla, pero ara mateix ho entendreu.

Els primers dies a Indonesia van ser a la ciutat de Jogjakarta (Illa de Java) on pots escoltar a cada moment unes veus que diuen : BECAK, BECAK !!! TRANSPORT, TRANSPORT !! Son els conductors de les bicicletes-taxi que t'ofereixen recorreguts per la ciutat o simplement un desplacament. Un altra so molt escoltat es BATIK, BATIK ??? Ara son els ajudants dels botigueres on venen pintures que han estat creades segons la tecnica indonesa, batik, els que criden sense parar per tal que compris una d'aquestes artesanies a un preu escandalos si estas al centre de la ciutat, Sosro, tal i com em va passar a mi el primer dia de trepitjar terres indoneses. Em vaig deixar emportar per l'emocio i vaig pagar-ne el preu, aixo si, el meu batik es precios !!

Tecnica del Batik (Jogja)

Becak a Jl. Malioboro, Jogja.

Si parlem dels sons dels animals, no puc oblidar el que em va costar dormir en aquell precios bungalow de bambu en una petita ciutat a 10minuts de Jogja gracies als gripaus que vivien al costat. Realment escandalos !!! Imagineu com era que em vaig pensar que tenien un anec al jardi !!! Un altra animal curios i divertit es el geko (toke en llengua indonesa) una especie de sargantana que repeteix el so GEKO, GEKO o TOKE, TOKE unes deu vegades seguides. Encara ara discuteixo amb els indonesis quin es el verdader so d'aquest animal. Es divertit perque no sempre el repeteix el mateix nombre de vegades, sovint em dedicava a contar-les i repetir amb ell, com si m'hi volgues comunicar !!! A mes a mes, si es un adult el so sera mes greu.

Quan vaig saltar a la illa de Bali trobava a faltar aquests sons, sobretot el becak, que nomes s'utiltiza com a mitja de transport a la illa de Java i actualment prohibit a la gran ciutat de Jakarta, la capital. La ciutat turistica de Kuta, al sud de Bali, una especia de Salou i Lloret de Mar, sera recordada com MASSAGE, MASSAGE ?? Cada 100 metres un grup de indoneses adolescents ofereixen massatges als turistes en petites botigues sense cap mena de intimitat, tots amuntegats un al costat de l'altra en cadires reclinables.

A la illa Flores, com a totes les illes indoneses que he visitat, a excepcio de la petita Nusa Lembongan (Bali), els motors de les motocicletes i les botxines demanant pas son mes que habituals. Deixen de ser molestos per passar a ser un so mes de la ciutat. Fins i tot m'he acostumat al trafic explosiu de les grans ciutats, on els conductors utilitzen mascaretes a l'estil Michael Jakson per evitar empassar-se el fum que desprenen. Primer em semblava divertit i despres de llogar una motocicleta vaig sentir la necessitat d'embolicar la meva cara amb el mocador del marroc que sempre m'acompanya, era una musulmana mes entre la multitud. Els locals utilitzen les seves motos com un medi de subsistencia, cridant OJEK, OJEK !!! Es tracta del taxi local que pots utilitzar per petits desplacaments o llogar per tot un dia establint el recorregut que vols fer.

Bemo a l'estacio d'autobusus de Bajawa, Flores.

Alla on vaig m'acompanyen les veus de nens i nenes i adults ... Hey, Mr !!! Where are you going ??? Algunes vegades explico la diferencia entre Mr i Miss pero d'altres senzillament segueixo el meu cami, sino no acabaria mai !!!

Ara mateix estic a la Illa de Lombok esperant descobrir el so de la ciutat de Mataram, la seva capital. Imagino que aqui sera ben diferent, ja que en tres dies comenca una gran cerimonia balinesa que tambe se celebra aqui. El segon dia es l'anomenat SILENCE DAY !!! Aixi que potser passo del so al silenci en breu !!!

JOC DE PARAULES

El bahasa indonesa, que es la llengua oficial de Indonesia, te diversitat de dialectes en les diferents illes del pais i es una dels idiomes mes facils d'aprendre del mon ja que no te cap tipus de gramatica ni temps verbals. A poc a poc vaig utilitzant el bahasa per comunicar-me amb els autoctons quan vaig a comprar o saludo pel carrer a aquells que em miren amb cara de curiositat i sopresa, pero m'encantaria poder parlar amb mes fluidesa ja que a la illa de Flores on soc ara, nomes parlen angles aquells que es dediquen directament al turisme, ja sigui en les diferents oficines de turisme on t'ofereixen tota mena d'excursions o els losmen (allotjaments barats).

El que us volia explicar es el seguent joc de paraules i els seu significat, tenint en compte que la lletra C sona com la tx o ch quan esta entremig de la paraula, okis???

KECAC es una dansa d'origen balines iniciada als voltants de 1930. Aproximadament un centenar d'homes es disposen en forma de cercle al voltant de les persones que escenifiquen el Ramayana (historia epica hinduista). La indumentaria es el classic Sarung, faldilla llarga de quadre blaus i blancs. El ball consisteix en moure amunt i avall al so del lider, qui cantant guia al grup. Realment es espectacular, al mateix temps que pots sentir els escalfreds recorrent el cos.






KECAP, es la salsa de soja dolca que em torna boja. Els primers dies vaig pensar que m'oferien ketchup, ja que el so es bastant similar, pero res a veure, aquesta salsa es deliciosa !!! Els indonesis la fan servir nomes per a les sopes, pero jo amaneixo amb ella l'arros, els noodles i si continuo aixi, acabare per posar-la al te.














BECAK es aquesta especie de taxi-bicicleta amb un seient al davant i un toldo per tapar-te del sol. Estant totalment preparats pels dies de pluja, quan coloquen un plastic que envolta tot el becak, evitant que et mullis pero sentint una mica de claustrofobia al estar tant tapat i no veure res. Nomes els trobes a la illa de Java. Els mes afortunats els compren i els decoren al seu gust, pero la majoria nomes opta a llogar-los a l'empresa local que els fabrica. Quan camines pels carrers de les ciutats javaneses sents a totes hores : Becak, becak !!! Transport, transport !! Com en quasi totes les situacions economiques has d'acordar un preu abans de pujar. Sovint, quan no hi ha massa feina, els amos dormen tot entortolligats en aquest petit espai esperant l'ocasi de provar sort. Una nit, no vaig tenir mes remei que despertar un indonesi per tal que em portes a casa ja que estava a l'altra punta de la ciutat, a mi em va saber molt de greu pero per ell no va ser cap problema, al contrari.

CECAK ... es una gran sargantana !!!

KECUP ... aquesta es la mes graciosa de totes, es tracta d'un pato especial. Amb paraules textuals de qui m'ho explicava es un pato amb amor...jejeje... no cal dir res mes !!!

KUCING ... es un gat !!!