FIGURES ESTIMADES I ODIADES

una mica d'historia...

La Republica d'Indonesia esta formada per un arxipelag de mes de 17.500 illes de les quals 6.000 estan habitades i jo nomes n'he visitat una, la illa de Java. Quan els europeus van arribar aqui amb l'objectiu de dominar el comerc d'especies, el pais estava format per numerosos petits estats vulnerables a la colonitzacio. Els iniciadors de la conquesta van ser els portuguesos l'any 1511, pero rapidament els holandesos van acabar imposant el monopoli del comerc d'especies, cafe i sucre. A principis del s.XX, el cansament de la poblacio per la dominacio de mes de 3 segles desestabilitzava a la colonia. Un cop finalitzada la 2 Guerra Mundial moment el que Indonesia va ser ocupada per les forces japoneses, es van organitzar guerrilles armades nacionalistes amb l'objectiu d'aconseguir la independencia, el 17 d'agost de 1945.

Perque Indonesia es actualment el pais amb mes poblacio musulmana del mon ??

Es la consequencia de les numeroses conversions dels Majapahit indis (s. XVI) des de l'arribada dels musulmans als s. VIII-s.IX, que exportaven les seves creencies als regnes de la costa de Java i s'establien per totes les illes. Els primers imperis establerts aqui, com el budista Sriwijaya, buscaven una posicio estrategica per dominar la xarxa comercial. La capacitat d'aquest imperis budistes i hinduistes per edificar grans monuments religiosos es manifesta en el Temple de Borobudur (fotografia superior), el major temple budista del mon i parada obligatoria un cop s'arriba a Jogja. Les influencies culturals i religioses s'han originat per tant amb els contactes comercials entre Xina, India i sudest asiatic.

Si continuem amb la historia ...

Passats quatre anys de la seva independencia, Indonesia sera governada per mes de 20 anys per la carismatica figura del nacionalista SOEKARNO, sovint referit com el fundador del pais. Com podia unificar els mes de 10 milions de javanesos amb les seves diferents tradicions culturals, les tribus dayaks de borneo, els animistes de Sumbawa i els musulmans de Aceh sota una nacio ? La seva solucio va ser la creacio de la PANCASILA (paraula que prove del sanscrit panca que significa cinc i sila, principis). Aquesta filosofia i ideologia es basa en 5 principis fonamentals : creenca en un deu suprem, humanitarisme, unitat d'Indonesia, Justicia Social i democracia.

Van ser anys d'inestabilitat politica i confrontacio amb Malasia quan es crea el partit comunista de Indonesia (PKI) que te un gran suport en el medi rural. Aquesta epoca finalitza violentament el 1965 amb l'intent del cop d'estat dirigit per un grup d'oficials que comptava amb el suport del exercit i una suposada vinculacio al partit comunista. La repressio del cop d'estat va ser dirigida per l'oficial SOEHARTO amb el suport de les forces armades i grups contraris al PKI. El conflicte va causar la mort d'entre 500.000 i un milio de suposats membres i simpatitzants del partit comunista. El poder va ser traspassat a aquest oficial iniciant-se una reforma economica i exterior, oblidant-se els conflictes amb Malasia i apropant-se a paisos veins. Pero el poder en mans de Soeharto anava creixent durant aquesta epoca anomenada New Order, excercint un poder absolut. Els seus familiars i amics anaven ocupant les esferes de l'economia i la corrupcio situava a Indonesia en un dels principals paisos de la llista elaborada per organitzacions especialitzades. La crisis economica iniciada a Asia el 1997 va ser especialment dura per Indonesia degut a la gestio de Soeharto, d'aqui l'origen del moviment anti-Soeharto impulsat pels estudiants. Els esdeveniments que van culminar amb els conflictes del maig de 1998 i el cesament del general encara no han sigut explicats amb claredat.

Actualment el pais espera les seves eleccions generals en els propers mesos, aixi que us podre explicar quina es la situacio actual a Indonesia.

ODISEA ESPACIAL

Ja fa quasi un mes que he arribat a Indonesia (14/01/09) pero recordu molt be LA MEVA SOTRIDA DESDE NOVA ZELANDA. Era a l'aeroport d'Auckland, davant del mostrador de l'aerolinia dels Emirats Arabs per agafar l'avio fins a Sidney, quan la noia que revisa el meu passapot puja la mirada i em pregunta si tinc el visat per Australia. Necessito un visat ?? No entenia res, nomes trepitjava sol australia per cambiar d'avio. La meva cara de preocupacio es va relaxar amb les seves paraules : No et preocupis, estem aqui per ajudar-te!! Aixo si que ho tenen a Nova Zelanda, sempre t'ajudaran en tot el que et fagi falta. Despres de varies trucades es confirma que no necessito cap visat, ja que no estic al pais per mes de 8 hores. Tot solucionat ! Pujo a l'avio i cap a Sidney.

Tots els avions que he agafat fins ara tenen una petita televisio al seient del davant on pots veure infinitat de pelicules, documentals, les noticies, escoltar la radio o musica, jugar o simpement passar el temps mirant el recorregut de l'avio sense haver de parlar amb qui tens al costat. Tot son atencions : tovalloletes calentes per rentar-te les mans i la cara, aigua, sucs, te, cafe, i encara que sembli mentida, un delicios menjar. Em dirigia al continent asiatic !

Passades unes 3 hores arribo a Sidney, ja es fosc, continuo sense saber quina hora es des de que em van robar el mobil al Dusty Lodge Backpacker (Kaikoura) on treballaVa 2hores diaries a canvi d'allotjament gratuit. La sort va estar aquell dia al meu costat, els lladres no van trobar la meva camara de fotos i la policia va tornar-me el mobil uns dies mes tard, aixo si, sense la targeta.

Despres de 2 hores de vol desde Sindey, em fan baixar de l'avio, es en aquest moment quan arriba la confusio. On soc ?? Pensant estranyadament que estic a Malasia, tal i com indicava el meu trajecte (NZ/Australia/Malasia/Indonesia) camino per l'aeroport on nomes hi ha viatgers dormint esperant el seu avio, quan de sopte veig un cartell, aeroport de Brisbone. Encara no he arribat a Kuala Lumpur, hem queden ni mes ni menys que 8 hores mes fins a Malasia i 2 hores fins a Jakarta, capital de Indonesia. VA SER TOTA UNA ODISEA !!!!

El primer objectiu abans de recolilr les maletes, tot desitjant no s'haguessin perdut entre tantes connexions, era aconseguir el visat de turista per un mes que pots demanar al mateix aeroport. No em demanen res mes que les 300.000 rupies indoneses que val (14.700rp = 1euro), ni fotografies, no fotocopia del passaport, ni confirmacio del bitllet de sortida, res de res. Despres entenc que el problema no esta a l'entrada, sino a la sortida, on has de pagar unes 200.000rp per dia que ha vencut la teva visa. Recullo la motxilla, ensenyo el meu visat i passaport a l'oficial, quan entre rialles i preguntes em diu : Tens marit aqui a Indonesia ?? I a Espanya ??Sembla divertit, ho va ser, pero no podia imaginar si en un lloc formal com a l'aeroport em preguntaven directament aixo, que podria passar enmig del carrer, seria veritat que necessitaria la foto d'un novio fantasma per evitar situacions incomodes ???

Quan TREPITJO TERRES INDONESES son les 10 del mati, me n'adono que he passat unes 15 hores dins 4 avions diferents, menjant un plat d'arros i pollastre al curri per esmorzar, el jet lag i el cansanci m'acompanyen, pero tambe l'euforia d'haver aconseguit arrivar. JAKARTA es la capital d' Indonesia i la ciutat mes poblada de tot el pais, tota una bogeria !!! No em va costar massa decidir que no volia passar-hi ni un dia, no em venia de gust ser en una gran ciutat, buscava calma i tranquilitat. Aixi que cap a JOGJAKARTA, ciutat d'atristes.

Pregunto a l'oficina d'informacio de l'aeroport com puc arribar-hi, em comenten amablement i entre rialles que el tren surt des de l'estacio principal de Jakarta a les 12h i les 17h, m'expliquen les diferents opcions de viatge (economic/executiu/luxe) i les quatre coses basiques que necessito per inciar el cami. Em faig un embolic quan em parla dels milers de rupies que costa el tiquet d'autobus i els centenars de milers pel de tren. Amb quasi 2.000.000rp a la butxaca i carregada amb la motxilla a l'esquena tinc feina a esquivar taxistes oferint el seu servei i mirades de curiositat dels locals.

El calor es asfixiant, em costa respirar !!! Mentre espero l'arribada de l'autobus que em portara al centre de la ciutat, una dona que escombra el carrer intenta parlar amb mi, ni paraula d'angles, pero ens entenem i riem una estona. L'autobus es ple a rebentar, la carretera colapsada de cotxes a causa de les pluges que han inundat diverses parts de la ciutat, l'indonesi que seu al meu costat no sembla tenir masses ganes de parlar, pero 15 minuts mes tard comencem a xerrar. Sera ell qui m'ensenyara on i com comprar el bitllet de tren. Demano la classe economica pero directament em donen l'opcio excecutiva, ja que aixi m'estalvio robatoris. Ja comenco a palpar l'amabilitat dels indonesis, tot son atencions, no se si nomes per curiositat d'aproximar-se a un

A les 5pm sortia el meu tren, no sabia si anirira amb retard, ja que segons em comenta, el Jack a Indonesia no existeix la puntualitat. Primer punt de trobada entre Indonesia i Espanya !!! Estava ja cansada d'esperar i amb ganes de veure la meva habitacio que havia reservat al Losmen Anda (35.000rp) a la zona turistica del SOSRO. Acostumada a NZ demano si em poden venir a recollir ja que arribo a les 2h de la matinada, em diu que esta sol i que puc arribar sola, nomes a 150m de l'estacio Turu. El trajecte amb tren no se'm fa llarg perque me'l passo dormint, inclus m'han de despertar a l'hora del sopar i quan repartien la manta. Tot un detall per un trajecte de 600Km que em costa menys de 15euros !!!
Aixo si, son quasi 10 hores de viatge !!!

Carregada amb la motxilla a l'esquena arribo a Jogja, moment desitjat desde feia hores, l'estacio es plena de paradetes d'on surten unes mans que ofereixen begudes i snacks, m'aturo al lavabo (foradet i cubell d'aigua) i pregunto pel cami que haig d'agafar. El carrer on es troba el meu hostal es tan petit que no el veig fins a la segona, arribo a l'hostal i a dormir una estona mes !!!




SELAMAT MALAN (bona nit)

AKU CINTA PADAMU

Hola a tothom !!!

Ja fa quasi quatre mesos des d'aquell 19 d'octubre de 2008 quan vaig sortir de casa per comencar a fer realitat el somni desitjat des de feia anys i anys. Els que em coneixeu de lluny ho podeu garantir ! Volia escriure aquest blog diariament des del primer dia per compartir amb tots vosaltres les aventures i experiencies viscudes, pero no ha estat fins ara que m'he posat les piles. Mes val tard que mai !!!

Quan vaig rebre la noticia que m'havien concedit la beca per estudiar angles a l'estranger, la realitat em va colapsar una mica, ho reconec, la idea de viatjar fins a Nova Zelanda m'agradava, pero al mateix temps tot eren pors, inseguretats, dubtes que amb el temps s'han anat esvaint per passar a gaudir de l'experiencia. No sabia que em trobaria, com em sentiria, quin seria el cami ni amb qui el compartiria... ara nomes puc dir que ESTIC ENCANTADA i orgullosa d'haver fet aquest pas. Al mateix temps vull agrair-vos a tots, familiars i amics, el suport que m'heu donat. Sona a topic, pero sense vosaltres no podria estar aqui ara mateix, d'aqui el titol AKU CINTA PADAMU, res mes que EL MEU AMOR PER VOSALTRES, tot utilitzant la llengua oficial indonesia.

Des que vaig deixar la universitat que no he escrit res, nomes el diari que els amics em van regalar el dia de la festa de comiat amb l'encarrec de plasmar els meus pensaments per tal de poder llegir-los a la meva tornada. He de reconeixer que ha estat i continua sent un molt bon company de viatge, sobretot en els moments mes durs quan em sentia sola o cansada. A dia d'avui, imagino que gracies a l'hospitalitat indonesia, em sento com a casa, sense fer grans trekkings ni grans exursions, des de la sencillesa de la vida quotidiana em sento contenta i tranquila.

TO BE CONTINUED...