AKU CINTA PADAMU

Hola a tothom !!!

Ja fa quasi quatre mesos des d'aquell 19 d'octubre de 2008 quan vaig sortir de casa per comencar a fer realitat el somni desitjat des de feia anys i anys. Els que em coneixeu de lluny ho podeu garantir ! Volia escriure aquest blog diariament des del primer dia per compartir amb tots vosaltres les aventures i experiencies viscudes, pero no ha estat fins ara que m'he posat les piles. Mes val tard que mai !!!

Quan vaig rebre la noticia que m'havien concedit la beca per estudiar angles a l'estranger, la realitat em va colapsar una mica, ho reconec, la idea de viatjar fins a Nova Zelanda m'agradava, pero al mateix temps tot eren pors, inseguretats, dubtes que amb el temps s'han anat esvaint per passar a gaudir de l'experiencia. No sabia que em trobaria, com em sentiria, quin seria el cami ni amb qui el compartiria... ara nomes puc dir que ESTIC ENCANTADA i orgullosa d'haver fet aquest pas. Al mateix temps vull agrair-vos a tots, familiars i amics, el suport que m'heu donat. Sona a topic, pero sense vosaltres no podria estar aqui ara mateix, d'aqui el titol AKU CINTA PADAMU, res mes que EL MEU AMOR PER VOSALTRES, tot utilitzant la llengua oficial indonesia.

Des que vaig deixar la universitat que no he escrit res, nomes el diari que els amics em van regalar el dia de la festa de comiat amb l'encarrec de plasmar els meus pensaments per tal de poder llegir-los a la meva tornada. He de reconeixer que ha estat i continua sent un molt bon company de viatge, sobretot en els moments mes durs quan em sentia sola o cansada. A dia d'avui, imagino que gracies a l'hospitalitat indonesia, em sento com a casa, sense fer grans trekkings ni grans exursions, des de la sencillesa de la vida quotidiana em sento contenta i tranquila.

TO BE CONTINUED...