viernes, 13 de marzo de 2009

Els sons de les ciutats

Com recordem les nostres experiencies durant els viatges ???

Crec que la manera mes practica i utilizada es la camara fotografica, gracies a la qual podem plasmar aquelles situacions, ciutats, persones, paisatges que ens enamoren i captiven durant el viatge. Intentem captar amb ella el mateix que estem vivint en el precis moment, el que estem veient, per compartir-ho amb amics i familiars. A mes a mes quan la nostalgia ens apreta, es tal facil com obrir l'ordinador, buscar la carpeta de viatges i tornar a mirar aquelles fotografies que vam fer.

Sovint es el contacte amb les persones que ens vam trobar aquell dia, en aquell bar durant el nostre cami les que ens ajuden a recordar les nostres vivencies. Tambe les olors que desprenen algunes ciutats ens refresquen la memoria, potser per als apasionats de la musica i la lectura, tornar a escoltar una melodia o llegir un llibre determinat son l'eina per situar-se de nou en aquell passat.

Segur que cadascu te les seves maneres per recordar les experiencies viscudes durant el viatge, pero amb tot aixo el que vull dir es que he descobert una nova manera de no oblidar els llocs on passo. Es tracta dels sons de cada ciutat. Pot semblar una mica estrany, ho se, perque a mi tambe m'ho sembla, pero ara mateix ho entendreu
.




Els primers dies a Indonesia van ser a la ciutat de Jogjakarta (Illa de Java) on pots escoltar a cada moment unes veus que diuen : BECAK, BECAK !!! TRANSPORT, TRANSPORT !! Son els conductors de les bicicletes-taxi que t'ofereixen recorreguts per la ciutat o simplement un desplacament. Un altra so molt escoltat es BATIK, BATIK ??? Ara son els ajudants dels botigueres on venen pintures que han estat creades segons la tecnica indonesa, batik, els que criden sense parar per tal que compris una d'aquestes artesanies a un preu escandalos si estas al centre de la ciutat, Sosro, tal i com em va passar a mi el primer dia de trepitjar terres indoneses. Em vaig deixar emportar per l'emocio i vaig pagar-ne el preu, aixo si, el meu batik es precios !!

Tecnica del Batik (Jogja)

Becak a Jl. Malioboro, Jogja.

Si parlem dels sons dels animals, no puc oblidar el que em va costar dormir en aquell precios bungalow de bambu en una petita ciutat a 10minuts de Jogja gracies als gripaus que vivien al costat. Realment escandalos !!! Imagineu com era que em vaig pensar que tenien un anec al jardi !!! Un altra animal curios i divertit es el geko (toke en llengua indonesa) una especie de sargantana que repeteix el so GEKO, GEKO o TOKE, TOKE unes deu vegades seguides. Encara ara discuteixo amb els indonesis quin es el verdader so d'aquest animal. Es divertit perque no sempre el repeteix el mateix nombre de vegades, sovint em dedicava a contar-les i repetir amb ell, com si m'hi volgues comunicar !!! A mes a mes, si es un adult el so sera mes greu.

Quan vaig saltar a la illa de Bali trobava a faltar aquests sons, sobretot el becak, que nomes s'utiltiza com a mitja de transport a la illa de Java i actualment prohibit a la gran ciutat de Jakarta, la capital. La ciutat turistica de Kuta, al sud de Bali, una especia de Salou i Lloret de Mar, sera recordada com MASSAGE, MASSAGE ?? Cada 100 metres un grup de indoneses adolescents ofereixen massatges als turistes en petites botigues sense cap mena de intimitat, tots amuntegats un al costat de l'altra en cadires reclinables.

A la illa Flores, com a totes les illes indoneses que he visitat, a excepcio de la petita Nusa Lembongan (Bali), els motors de les motocicletes i les botxines demanant pas son mes que habituals. Deixen de ser molestos per passar a ser un so mes de la ciutat. Fins i tot m'he acostumat al trafic explosiu de les grans ciutats, on els conductors utilitzen mascaretes a l'estil Michael Jakson per evitar empassar-se el fum que desprenen. Primer em semblava divertit i despres de llogar una motocicleta vaig sentir la necessitat d'embolicar la meva cara amb el mocador del marroc que sempre m'acompanya, era una musulmana mes entre la multitud. Els locals utilitzen les seves motos com un medi de subsistencia, cridant OJEK, OJEK !!! Es tracta del taxi local que pots utilitzar per petits desplacaments o llogar per tot un dia establint el recorregut que vols fer.





Bemo a l'estacio d'autobusus de Bajawa, Flores.

Alla on vaig m'acompanyen les veus de nens i nenes i adults ... Hey, Mr !!! Where are you going ??? Algunes vegades explico la diferencia entre Mr i Miss pero d'altres senzillament segueixo el meu cami, sino no acabaria mai !!!

Ara mateix estic a la Illa de Lombok esperant descobrir el so de la ciutat de Mataram, la seva capital. Imagino que aqui sera ben diferent, ja que en tres dies comenca una gran cerimonia balinesa que tambe se celebra aqui. El segon dia es l'anomenat SILENCE DAY !!! Aixi que potser passo del so al silenci en breu !!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario